Les creences de la mestra en una activitat observada

Per tal de poder reflexionar sobre les creences de la mestra, descric el següent moment d'un dia en concret:
 

Dilluns dia 8.03.2013 arribo a l'escoleta a damunt les 9h. com ho faig habitualment. A dintre de l’aula hi ha la meva tutora, una practicant de grau superior (FP) i alguns infants de les dues aules d’1-2 anys, els quals disposen d’un temps lliure per jugar fins a les 9:30h. Després d’uns 20 minuts, la meva tutora se n’adona que hi ha les estovalles al pati petit, al qual tenim accés directe des de l’aula i, gracies a això se n’assabenta del fet. Just darrera ella surt na Marina, que veu un caragol i l’entra dins la classe, el posa al terra i s’asseu per contemplar-lo. En aquest moment, quasi tota la resta dels infants s’apropen i el visualitzen atentament. A falta de 10 minuts per acabar aquest temps lliure, l’educadora ignora la presència d’aquest animal i segueix amb les seves tasques (guarda les estovalles i endreça l’aula). Mentrestant, se pot escoltar a na Marina cridant “aigo, aigo, aigo”, al mateix temps que assenyala el caragol. La tutora segueix amb les seves feines i jo veig la manca d’informació que tenen respecte a aquest animal tan comú a les nostres vides. No obstant això, en molts de moments he pogut observar com es mostra una imatge real d’un caragol, encara que no es tingui aquest present. 

Veient que la mestra no dóna resposta davant aquest fet, decideixo aprofitar aquesta situació per extreure’n nous coneixements. Llavors, els explico que allò que ells anomenen aigua és la baba del caragol. Per fer més entenedora aquesta explicació, els poso l’exemple de la nostra saliva.

Les creences que demostra la mestra en aquest moment són:

• Prioritza l’endreçament de l’aula. És a dir, segueix amb les seves feines i, tot i que se n’assabenta, deixa de banda els interessos que puguin tenir els infants cap al caragol.

• No intervé durant el temps lliure i adopta un rol d’observadora no participant. Tot i que si sorgeix algun imprevist o conflicte entre els infants sí que hi intervé, deixa experimentar per sí mateixos les diferents possibilitats que es puguin desenvolupar en aquest temps lliure.

• Deixa que els infants facin les seves pròpies deduccions. És cert que és molt important que l’infant experimenti i construeixi el seu propi procés d’ensenyament-aprenentatge, però la mestra ha de ser qui guiï aquest procés en base als interessos dels infants.

En quant a les meves creences, aquestes són:

• Potencio l’interès dels infants. Després d’haver vist l’interès que presentaven els infants davant aquest fet, he utilitzat la motivació que desprenien per introduir-los nous coneixements o corregir-los alguns d’erronis.

• Els guio en els seu procés d’ensenyament-aprenentatge. Encara que considero molt positiu el fet de que els infants aprenguin per si mateixos, també penso que en alguns moments és necessari guiar-los i encaminar-los si observam que van una mica perduts o estan embullats.

• Corregeixo en positiu. En el moment que he vist na Marina que deia que la baba del caragol era aigua, l’he feta reflexionar demanant-li si nosaltres a la boca teníem aigua o saliva.

 

 

JUSTIFICACIÓ COMPETÈNCIES:

2.2. em baso en una creença meva, encara que he pogut comprovar l'interès que presenten els infants quan se li explica i se li dóna importància a una inquietut que ells han mostrat.

2.5. és un dubte que jo tinc i considero que la resposta de la mestra no és del tot encertada. Tot i això, no conec el que és correcte.

3.1. plantejo una sèrie d'interrogants en quant a l'actuació que porta l'educadora i sobre quina seria la millor resposta.